Gràcia forma part d’aquesta gran família catalana i amb una singular identitat que ens fa ser prou importants al nostre país.

Pels barris de Gràcia bufen aires que desprenen una olor especial i fins i tot ens sembla que ens envolta un flaire dolç d’il·lusió, com si el perfum de mil flors s’hagués escampat pels nostres carrers.

L’any 2010 serà molt especial i els propers també, que ningú ho dubti, i els graciencs i gracienques en formarem part d’aquest esclat de frescor.

Gràcia i la seva gent, on tot és possible quan es tracta de donar caliu perquè més persones es puguin escalfar. Un caliu que ve del foc encès pels graciencs, homes i dones, que des de sempre va mantenint les brases aportant l’esforç del seu treball desinteressat, de la seva diversitat d’habilitats, la sensibilitat humana, el coneixement de la història i la cultura, homes i dones que amb les seves mans arriben fins a tots els racons de la nostra vila perquè ningú se senti exclòs i trobi el seu encaix amb els veïns més propers i els més llunyans.

La història de Catalunya es va escrivint dia a dia i els catalans, sempre al peu del canó, dibuixem el nostre camí pam a pam des de fa un munt anys, sense aixecar el llapis del dibuix, no fos que algú aliè als nostres interessos aprofités la distracció i ens canviés, fent trampa, la ruta que hem traçat. Sabem el que volem trobar al final del camí, i tant que ho sabem, no en tenim cap dubte, la fita és prou clara i contundent.

Els graciencs decidirem amb fermesa, som catalans fins el moll de l’os i ningú ens prendrà el llapis ni el dibuix.

Marta Mulet

Veïna de Gràcia

Febrer de 2010

Podeu tornar a llegir la frase si en dubteu. Podeu pensar que no serà un procés fàcil i senzill. Teniu raó. Serà llarg i complex, però el que és més important i canvia completament l’escenari polític dels propers temps és que ja s’ha endegat un procés que a Gràcia i al conjunt de la ciutat de Barcelona permetrà consultar als ciutadans/es democràticament el futur que volen per a Catalunya.

Perquè de fet es tracta en primer lloc d’això, d’engegar un procés unitari, compartit, intergeneracional i engrescador que per sobre de partidismes, per damunt de la petita política del dia a dia i les disputes sovint prescindibles, ens permeti com a poble alçar-nos amb força i assenyalar el futur que volem per a la nostra nació.

I això només es pot fer a partir d’unes profundes conviccions democràtiques, creient de veritat en la participació ciutadana, i per tant donant la veu i el vot a les urnes a tothom, per expressar el seu parer.

Qui tindrà por de la llibertat? Qui voldrà impedir un exercici impecable de democràcia i organització ciutadana?

Gràcia al capdavant de Barcelona i Barcelona com a capital de la nació no podien restar al marge d’aquest procés  que d’arreu del país està emergint i que pot trencar l’encarcarament que la via estatutària  ha demostrat ser finalment, una via morta.

Entitats de Gràcia de tots i cadascun dels seus cinc barris i persones a títol individual es van aplegar el passat dissabte 6 de febrer a Lluïsos –quin millor escenari per a un naixement- per començar a caminar. Hi havia gent de dretes i d’esquerres, gent gran i jovent, homes i dones, graciencs de sempre i vinguts d’arreu del món, des de les entitats esportives fins a les veïnals passant per tot el gran teixit  social i cultural gracienc.

S’hi va respirar un gran ambient presidit per un profund sentit de la responsabilitat, s’hi va aplegar, com diria aquell, el bo i millor de cada casa. Molta il·lusió i generositat.

Pel que fa a Esquerra Republicana de Catalunya, tal i com vaig manifestar allà mateix, hi posarem tot el nostre coneixement del Districte,  els nostres recursos, el nostre local i l’esforç dels nostres militants i simpatitzants, però  voldrem restar en un segon terme. Si això és així serà perquè les entitats i els voluntaris han agafat el lideratge que els pertoca davant d’un repte tan digne.

Hi ha moments en la història dels pobles que són decisius i possiblement ara comencem a construir-ne un. Si la consulta a Barcelona i Gràcia  és exitosa serem molt a prop de la llibertat nacional però si no ens en sortim podríem quedar estancats durant molts anys. Nosaltres ho sabem, els qui no ho volen  també. És per això que cal comptar amb la imprescindible participació de tothom. Què decideixes doncs?

Graciencs/ques, per la llibertat, per una democràcia plena, pel dret a decidir.

Per Catalunya.

Ara és el moment de decidir

Extret del Bloc de Miquel Pagés

Aquesta és una de les principals consideracions de la gestora de Gràcia Decideix. Una altra de les decisions va se presentar el logo, i un primer esboç de la web: www.graciadecideix.cat.

D’altra banda també s’han constituit els grups de treball, dividits en:

Extensió: Ricard Estruch, Joan Lafarga, Roger Gispert, Jordi

Casassas, Xavier Messeguer, Eduard Vilaplana, Roger Amorós,

Manel López, Max Zañartu i Artur.

Comunicació: David Satorres, Jordi Ribes, Jordi Tendero,

Alfons Casas, Josep Lluís Rueda i Àlex López.

Recursos (on es treballaran també temes d’Administració

Electoral i Campanyes, de moment): Núria Iglesias, Llibert

Cervera, Carla Carbonell, Sergi Perelló, Miquel Pagès, Toni

Simó, Xavier Pinell, Blandine Giraud i Bàrbara.

De seguida va aparèixer una petita caixa aportada per Lluïsos. Dues hores després, Gràcia Decideix havia recaptat 300 euros, gairebé sense haver fet cap petició concreta. La quantitat de moment resta en dipòsit sota la vigilància de Lluïsos.

Ja van comença a sorgir, però, les primeres idees per aconseguir fons. Algunes més peregrines que d’altres. Un particioant, per exemple, va proposar que a cada reunió, cada un aportés un euro. Ràpid de reflexes, Àlex López va destacar que a dins la caixa hi veia bitllets de 10, i que potser no s’havien de limitar a una sola moneda.

Una mica més ambició, Ricard Martínez, regidor d’ERC, va llençar la idea que les urnes puguin ser apadrinades per les entitats que ho desitgin. “Seria una manera de fer aportacions econòmiques a la consulta”, va dir. I fins i tot va precisar una xifra: 500 euros per urna apadrinada.

En un apunt en el seu bloc personal Gispert considera que  la sensació de la primera assemblea de Gràcia decideix “va ser positiva, gent amb ganes de treballar i amb esperit constructiu. Es va crear una gestora disposada a iniciar les primeres feines. Aquesta gestora formada per 25 persones , la major part d’elles representants d’entitats, es posarà a treballar ben aviat”.

Veure l’apunt sencer

Dos regidors, d’ERC, i diversos consellers municipals també hi eren presents.

La primera reunió va ser força profitosa: diverses opinions dels assistents, creació d’una junta, amb 24 membres, i 300 euros en forma de donació dels participants. Ja hi ha data per a la primera reunió de la Junta: el 20 de febrer, a la seu de la Federació Festa Major.

Dues idees centrals van presidir l’acte: han de ser les entitats les que liderin el procés, primera. I segona: “Gràcia Decideix” neix per organitzar la consulta, no per definir-se a favor o en contra de la independència de Catalunya. Van ser significatives les paraules de Joan Lafarga, un dels motors del procés: “m’agradaria que a l’entitat s’hi adherís alguna penya taurina que estigués en contra de la independència de Catalunya”.

A destacar diverses intervencions:

Ricard Estruch, president de la Federació Festa Major:

“Les entitats hem de donar un pas endavant. Aquest és un procés que ens pot portar a la glòria o al ridícul”.

Pep Fornés

“Estem en un moment històric i no se’ns ha d’escapar. És el moment de mullar-se”.

Joan Lafarga:

“M’agradaria que s’hi adherissin entitats o partits polítics que estiguin contra la independència de Catalunya. Aquesta entitat és per organitzar el procés”.

Per Casas “Gràcia decideix és una plataforma que hauria d’estar per sobre dels partits polítics, que els aculli, i que tots convergeixein en una idea nacionalista”.

Alfons Casas considera que “la societat civil ha de participar perquè és fonamental en qualsevol acte, i més a Gràcia, que té un caràcter diferenciat de Barcelona, i que es caracteritza pel seu esperit independent. Aquest esperit hauria de rubricar que això serà un èxit”.